breu resum de la nostra història

la “Història de Catalunya” ha estat un breu, molt breu llibre que el meu avi em va recomenar llegir, un llibre d’escola de l’any 1933 que recopila molts dels més importants esdeveniments de la història de la nostra terra, Catalunya.

la foto

Degut a la meva mala memòria i aprofitant la gran sintesi realitzada en aquest llibre, m’he vist obligat de fer la seguent taula per tal de reordenar-me tots els esdeveniments, la qual cosa m’ha agradat.

Epoca Títol Capítol Resum d'Esdeveniment Personatges Importants Recursos literaris
- Caçadors i Artistes Celtes i Ibers viuen de la caça i primeres pintures rupestres - -
- Caçadors i Artistes Primers pagesos i comerciants - -
500 ac Els grecs a Catalunya Grecs s'assenten a Empuries (emporion és mercat en grec) - -
200 ac Indíbil i Mandoni Ibers lluiten contra els cartaginesos i romans sense èxit. Romans ens ensenyen arquitectura i el llatí. Sorgeix el primer ús del Català fruit de la mescla del llatí importat pels romans i les llengues autòctones. Indíbil i Mandoni -
100 ac La predicación del cristianismo Primers predicadors del cristianisme. La fe del poble guanyen als romans. Sant Pau Sant Feliu Sant Cugat -
600 dc La revolta de Paulus poble germanic (visigots) invaeix la peninsula destronant als romans. Toledo és la capital.Sorgeix una revolta del poble on Paulus es coronat rei de Narbona (prop del Roselló). Finalemnt els visigots destronen a Paulus Paulus Ranosind Hilderic -
800 dc Sarrains i Francs Els sarrains provinents del nord d'Africa i Àrabia s'apoderen de tota la peninsula (exceptuant els Pirineus). Els francs entren pels pirineus i arribaran a invair Girona i Vic. Arribaran a Barcelona on faran un setge i guanyaran a Zaid Lluís el Piadós (fill de Carlemany) i Zaid -
- Lluita contra els francs Guifré amb l'ajut de patriotes catalans van vencer al compte franc Salomó recuperant les terres.(Urgell Cerdanya Girona Besalú Barcelon) Salomó de Cerdanya i Guifré el Pilós Gesta Comitum Barchinonensium
- La légenda de les quatre barres Guifré ajuda a l'emperador frances Carles el Calb a lluitar contra els normands on cau ferit. Carles es qui pinta sobre l'escut de Guifré les 4 barres amb la sang del ferit. Neix la nostra bandera Guifré el Pilós Carles el Calb -
- Lluita amb els sarraïns Guifré consegueix guanyar territori als sarraïns posant-hi monestirs.(Ripolles-Plana de Vic-Monstserrat). Gruifre mor a Lleida lluitant contra els sarraïns i es enterrat a Ripoll Guifré el Pilós -
900 dc L'abat que amava els pelegrinatges L'abat Guarí va viatjar per moltes terres (França-Italia-Terra Sant). El duc Venecia Pere Urseol li obre el seucor de bat a bat. Duc Venecia emigra de Venecia amb Guari en silenci. Guarí abat de Sant Miquel de Cuixà – Pere Urseol (duc de Venecia) -
1000 dc L'abat que amava les ciències L'abat Oliva consegueix arreplegar al monestir de Ripoll els homes més savis Oliva abat de Ripoll -
- Catalunya i Provença S'uneixen els territoris de Provença i Catalunya amb el matrimoni del compte i Dolça. Després els francs dels "Anjou" ens arrebatarien Provença Ramon Berenguer i la princesa Dolça -
1100 dc Catalunya i Aragó El rei Ramir II d'Aragó va casar la seva filla Peronella amb el compte de Barcelona. Ramon va recuperar Lleida i Tortosa als sarrains. L'hereu va ser el fill de Ramon (Alfons el Cast). Ramon Berenguer IV – Peronella d'Arago – Ramir II – Alfons I el Cast -
1200 dc La batalla de Muret Alfons I conquereix Provença i el Llenguadoc. Pere el Catolic (fill d'Alfons I) es qui defendra les terres del llenguadoc(Tolosa-Foix-Comenge-Carcassona-Beziers) del compte franc Simo de Montfort qui amb un pretext religios en deien Croades. Pere mor en els camps de Muret(prop de Tolosa) Pere el Catolic-Simo de Montfort -
- La infantesa de Jaume I El fill del Pere es Jaume I. La mare de Jaume I mor a Roma al visitar el papa Innocent III(subdit de Simo de Montfort). El catalans reclamen a Jaume I al papa Innocent III qui el lliure i esdevingue rei amb 5 anys. Va creixer en el castell de Montço. Als 13 anys es casa amb Elionor de Castella. Els primers combats van ser contra nobles com Pere d'Ahonés. Jaume I Innocent III Elionor de Castella Pere d'ahonés Llibre dels fets
- La conquesta de Mallorca Jaume va conquerir Penyiscola i Terol als sarraïns. Als 20 va conquerir Mallorca Jaume I -
- El rei Jaume I i l'oreneta Jaume I cami de Valencia salva la vida a les orenetes que havien posat el niu a sobre la seva tenda. Aquest va ser un acte de grandesa i generositat en mig de camps de batalla Jaume I -
- El setge de València Jaume va interceptar els ajuts del rei de Tunis va enviar als sarrains de Valencia. Jaume fos ferit per un ballester sarrai. El casc li salva la vida. Jaume I -
- La conquesta de València Jaume I conquereix Valencia i besa la terra valenciana en acte simbolic. Neix el catala a les terres valencianes Jaume I -
- L'alliberació de Sicília Els sicilians patien els excessos dels soldats francs dels Anjou. Constança de Sicilia es casa amb el fill de Jaume I. Pere II allibera Sicilia dels francs. Pere II el Gran. Constança de Sicilia. Carles d'Anjou -
- El desafiament de Pere el Gran amb Carles d'Anjou Carles d'Anjou i Pere el Gran es desafien en un combat a Bordeus. Pere el Gran amb 4 caballers van a contrarellotge des de Navarra a Burdeos d'amagatotis. El senescal de Burdeos no pot garantir la seguretat a Pere. Un notari certifica la seva presencia Pere el Gran i Carles d'Anjou -
- Una resposta de Pere el Gran el papa Marti IV(amic de Carles d'Anjou) proclama una Croada com si Pere fos un rei moro(enemic del cristianisme). Pere els barra el pas en el Coll de Panissars. Despres de varies negociacions els deixen passar pero son vençuts vora els murs de Girona Pere el Gran. papa Marti IV. Ferran III rei de França -
1200 dc El gran Almirall Roger de Lluria va ser gran almirall que va vençer amb 12 galeres les 20 galeres franceses de Carles d'Anjou. Va fer presoner Carles de Salern(fill de Carles d'Anjou). Roger de Lluria(almirall de Pere el Gran) Llibre del consolat de la mar.
1300 dc Ramon Llull Home de ciencies. Promulgava als moros i jueus el cristianisme. Neix a Barcelona i recorres molts territoris. (Bolonya Paris Montpellier Genova Napols Xipre Rodes Malta Bugia Tunis..). Mort a Mallorca. Ramon Llull -
- Els Catalans a Orient Roger de Flor ers un gran capitost que un cop signada la pau de Sicilia amb els francs va anar a ajudar Constantinoble dels turcs. En deien els almogabers. Magnats grecs maten a traició els almogabers en un banquet. Les restes de la companyia van ferse forts a Gal·lípoli. La majoria de dones dels almogabers morts defenen la ciutat dels atacs genovesos amb Ramon Muntaner al capdavant aconseguint pararlos. Després aconsegueixen conquerir Atenes i Neopàtria. Roger de Flor. Ramon Muntaner Cronica de Ramon Muntaner
- La bandera Invencible Jaume II i despres el seu fill Alfons reinen a Serdenya. Avui encara tenim l'Alguer on es parla català Jaume II i el seu fill Alfons -
- La reina de Pedralbes Elisenda va viure en el monestir de Pedralbes on va repartir la seva riquesa i generositat amb els poble català Elisenda de Montcada(muller de Jaume II) -
- El nostre poble és lliure… El rei Alfons II es assessorat pels seus consellers i escolta al seu poble a diferencia de les corts castellanes Alfons el Benigne(fill de Jaume II) -
- Terra Beneïda Pere beneix les terres de Praga al tornar de Saragossa arribant a Catalunya Pere el Cerimoniós(fill de Alfons el Benigne) -
1300 dc L'amador de la gentilesa Va viure a Barcelona on va omplir la cort de gentilesa. Va voler omplir la cort de d'art. Joan I(fill de Pere el Cerimonios) -
1400 dc Coses glorioses son dites de tu Catalunya Martí va aplegar les Corts Catalanes a Perpinya. Va ajudar a molts pobles veins. Va morir a Sardenya. Marti el jove va ser el seu unic fill que va morir de petit. Martí l'Huma va ser el ultim descendent directe de Guifré el Pilos Marti l'Humà(fill de Joan I) -
- Jaume el dissortat La corona pertocava a Jaume d'Urgell. Tenia molts enemics. La corona havia de ser estriada per 9 compromisaris que van estriar un rei castellà Ferran d'Antequera en comptes de Jaume. Jaume va ser emmenat a Xàtiva. Jaume d'Urgell. Ferran d'Antequera -
- Fiveller Conseller Barceloni va discrepar la autoritat de Ferran defensant un impost pel poble català on Ferran va cedir. Sort vem tindre que Ferran va morir pel còlera a Igualada. Ferran d'Antequera. Joan Fiveller -
- La conquesta de Nàpols Alfons IV va conquerir Napols on s'hi va quedar per a viure a pesar que la seva dona el reclamés. Alfons IV(fill de Ferran) -
- El príncep de Viana Joan II es casa amb la reina Blanca de Navarra i tenen el seu fill Carles. Joan II es casa despres amb Joana Enriquez i te el seu segon fill Ferran despres de la mort de Blanca. Joan II demanar empressonar el seu fill Carles. El poble catala es rebela apojant a Carles i Joan recapassita. Carles torna a Barcelona com a princep de Viana on mort al poc temps. Joan II(fill de Alfons IV) -
1400 dc El gran descobridor a Barcelona Cristòfor Colom descobreix el nou món ajudat per galeres de la corona castella. Després del descobriment va a Barcelona a lliurar les terres a la corona. Alguns historiadors diuen que Cristòfor era català i no genovés. Cristòfor Colom. Ferran(fill de Joan II) -
1600 dc Pau Clarís Pau Clarís va ser qui va afrontar les lleis del rei castella Felip IV que volia pendre llibertats al poble catala. A mes dels excessos dels soldats de la corona d'Espanya feien sobre els catalans. Finalment els segadors catalans s'alçaren a les armes el dia de Corpus rebutjant la soldadescat i alliberant diputats i consellers. El compte d'Olivares va ser vençut en la batalla de Montjuic. Tot dirigit per canonge Pau Clarís. Pau Clarís -
1700 dc L'11 de setembre de 1714 Carles II mor sense descendencia. Felip V el borbo reclama el tro pero els catalans prefereixen l'arxiduc Carles d'Austria. Carles renuncia a les pretencions i abandona al poble català qui es defendra del castellans i francesos en el setge de Barcelona al 1714. Finalment en Rafael Casanova es vençut en el baluard de Santa Clara. Felip V suprimirà les llibertats catalnes. Felip V. Rafael Casanova. Ballester. Bach de Roda. Victus
1900 dc Catalunya Immortal Catalunya perd tots els icones de la seva identitat. Però més tart tot tornarà a nèixer no només a Catlunya sinò en totes les terres de parla catalana. Tindrem molts homes que contribuiran en aquest renaixement als diferents indrets de parla catalana. Mossent Jacint Verdaguer. Angel Guimerà. Joan Maragall. Mossèn Costa i Llobera. Joan Alcover. Teodor Llorente. Enric Prat de la Riba La nacionalitat catalana.

Finalment us deixo aquests enllaços interessants:

Com sempre, aquí teniu la viquipèdia que on podràs trobar més informació amb més detall.

Video Mapa Politic Europeu des del 1000ac fins ara.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Secured By miniOrange